dimecres, 23 de desembre de 2015

Guerra de bombardes

Comencem nou trimestre amb una nova nota de flauta, el Si, i amb ella nova cançó: "Guerra de bombardes". 

Us deixo la partitura perquè pogueu anar practicant.

dilluns, 30 de novembre de 2015

Reset, reset, res de res

Aquí teniu la cançó "Reset" per poder anar practicant. Us deixo la base i també la lletra. 


RESET,RESET,RES DE RES 
Música: Ricard Gimeno i Abad 
Lletra: Jesús Nieto i Quintana 

Ja tinc el dit a punt, només he de prémer un botó, 
això és un festival i ja comença la funció, 
un pilotet vermell s’ha posat a parpellejar... 
...avui que fa un bon dia sortirem a navegar. 
Diuen que he de clicar la tecla del navegador, 
si no s’espatlla res el módem fa la connexió, 
he de cercar després l’icona d’un bon buscador... 
...i escriure una paraula, ai, ai, ai, quina emoció! 
Què passa que no puc? 
S’acaba de penjar! 
Jo dec ser un tros de ruc! 
Ho tornaré a provar. 
RESET,RESET, RESET, RESET, RES DE RES. 
RESET,RESET, RESET, RESET, RES DE RES. 
Ara no sé el que em passa quan veig un ordinador, 
tot em fa pampallugues, m’entra fòbia i molta por, 
se’m fa un nus a la gola i començo a emmalaltir. 
Aquest invent diabòlic cada cop se’n riu de mi! 
Estic tan angoixat que ja em medico per l’estrès 
dia i nit tremolant, remugo sol i no dic res. 
que quan somnio, ploro i sempre, sempre em ve el mateix: 
l’odiosa finestreta, ja no puc pensar en res més. 
Error, error, error... 
Ja ha tornat a sortir! 
M’ha fet un salt el cor, 
missatge maleït! 
“SILLY USER, SILLY USER, THAT’S ENOUGH!” 
“USUARI, TROS DE XIMPLE, JA N’HI HA PROU!” 
RESET,RESET, RESET, RESET, RES DE RES. 
RESET,RESET, RESET, RESET, RES DE RES.




diumenge, 22 de novembre de 2015

Santa Cecília

Santa Cecília va ser una dama romana, màrtir al segle III per la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics perquè, mentre s'estava morint, va cantar a Déu.
Avui doncs, és un dia molt especial per a tothom qui estima la música. Com cada 22 de Novembre, arriba Santa Cecília, patrona de la música, on músics i professionals del sector aprofiten per retre-li un petit homenatge. Avui, arreu del món, la música és la gran protagonista. 

dimecres, 11 de novembre de 2015

La pilota

"La pilota" de Josep Maria Espinàs amb música de Francesc Burrull de l'album de "Les cançóns de les jogines" (1968) és la cançó que estem treballant a 4t i la veritat és que tot i que és una mica ràpida, ens està agradant força. Us deixo la lletra i l'audio perquè la pogueu anar practicant. 


La pilota puja i baixa,
bota, bota, bota, bota,
amb el peu la llaçarem
amb la mà l'aturarem.

La pilota és molt lleugera
bota, bota, bota, bota,
ara ens fuig i ara ens arriba,
mai no para, sembla viva.

Teva, meva, teva, meva,
bota, bota, bota, bota,
se'ns allunya i se'ns atansa
la pilota mai no es cansa.

Si hi juguem en un prat verd
i és petita, ai que se'ns perd!
Si hi juguem al menjador
ai el gerro del racó.

Teva, meva, teva, meva,
bota, bota, bota, bota,
se'ns allunya i se'ns atansa
la pilota mai no es cansa.

Bota, bota, bota, bota,
bota, bota, bota, bota...

També us deixo algun vídeo de la feina que fem a classe amb la cançó.

4tA

4tB

4tC

diumenge, 8 de novembre de 2015

Escatumbararibê

Aquests dies a 6è estem fent una cançó/joc de Brasil molt engrescadora. Us deixo un vídeo on veureu com hi juguen i canten allà i un tutorial perquè pogueu anar practicant a casa.

Us deixo també la lletra de la cançó i la partitura per a poder-la tocar amb la flauta.
Zum Zum Zum
Escatumbararibê
Escatumbararibê
Escatumbatinga
Auê sarubê abá
Escatumbararibê
Escatumbatinga.

A veure qui ens ensenya la percussió amb gots pel proper dia de música...!? 

dimarts, 27 d’octubre de 2015

Bach-"Rondó de la Suite per a orquestra núm2 en si menor" 5è

Aquests dies estem treballant la figura musical corxera-doble semicorxera i per fer-ho el rondó de Bach de la Suite per a orquestra núm2 en si menor, ens està ajudant. Avui hem buscat la seva estructura de la qual el seu títol ens dóna una pista. Us deixo l'audio perquè la pogueu escoltar i una mica d'informació del seu compositor Johann Sebastian Bach.

ßiografia


Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turíngia, Alemanya, 21 de març de 1685 - Leipzig, Alemanya, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinaria de la història amb uns 120 músics.

La seva fecunda obra es considera el cim de la música barroca, i una de les màximes expressions de la música universal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i de la seva incomparable extenció.

Les seves obres estan entre les més sobresortints de la música clàssica. En destaquen més de dues-centes cantates d'església i unes vint de profanes, els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, l'Ofrena musical, les Variacions Godlberg i l'Oratori de Nadal, a més de nombroses obres vocals, orquestrals, obres per a orgue, clavecí i d'altres instruments.


Quan té nou anys, mor la seva mare, i un any més tard el seu pare, raó per la qual s’ en va a viure amb el seu germà gran, Johann Christoph, que ocupa el càrrec d’organista a Ohrdruf, i amb qui contínua els seus estudis. L’ inicia en el clavecí, orgue i composició, La seva passió per la música ja es manifesta. Per tenir una bellíssima veu de soprano és admès en el cor de l’església d’Ohrdruf, cobrant per això i ajudant econòmicament al seu germà.
Als quinze anys entra a l’escola de Sant Miguel, a Lüneburg, arribant a ocupar el càrrec de “Prefecte dels nens del Cor”, i tenint en algunes ocasions, l’oportunitat d’actuar no solament com organista, sinó com a director del propi cor. Als divuit anys ocupa un lloc com a violinista en l’orquestra del comte Johann Ernest de Weimar, on roman alguns mesos.
Als 22 anys contreu matrimoni amb la seva cosina Maria Bàrbara Bach amb la qual va tenir set fills, dels quals sobreviuen quatre. Tres d’ells van ser músics, Wilhelm Friedemann, Carl Philipp Emanuel i Johann Gottfried Bernhard.
Als 35 anys mor la seva esposa. No obstant això, al següent any contreu noves núpcies amb Ana Magdalena Wülken efectuant-se la cerimònia en la pròpia casa de Bach. D’Ana Magdalena té tretze fills, i sols sobreviuen sis, i també 3 d’ells són músics, Gottfried Heinrich, Johann Christop Friedrich i Johann Christian.
Bach va morir a les 8 de la tarda del 28 de juliol de 1750, després d’una intervenció quirúrgica fracassada en un ull, realitzada pel cirurgià ambulant anglès anomenat Taylor, que anys després operaria a Händel, amb resultats iguals. Bach havia anat quedant-se cec fins a perdre totalment la vista. Poques hores abans de morir la va recuperar. Actualment es creu que la seva ceguesa va ser originada per una diabetis sense tractar.

Cliqueu sobre la imatge i podreu veure el Rondó de la suite per a orquestra núm2 en si menor.
Aquí teniu la frase principal perquè la pogueu anar seguint:

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Joguines 3r

Aquest és el vídeo que la Noemí López a fet de la cançó "Joguines", cançó que estem cantant a 3r. 


dijous, 8 d’octubre de 2015

La flauta de bec

Aquest any a 4t comencem a tocar la flauta dolça o de bec. La que utilitzarem nosaltres és la flauta de bec soprano de digitació alemanya.
La flauta de bec té tres parts: el cap, el cos i el peu. El so de la flauta es produeix en bufar pel canal, que dirigeix l'aire cap al bisell. El bisell o tallavent és molt fràgil, és la part on es forma el so.
Per obtenir un bon so:

  • col·loco els llavis com si digués una u
  • no mossego el bec de la flauta
El  millor so no és ni f ni p, sinó mig fort: mf

El cos i el peu formen el tub de la flauta. El tub té uns forats que, en tapar-los i destapar-los amb els dits, fan canviar l'altura del so. Si els tapem fem sons greus. Si els destapem fem sons aguts. 

La flauta té set forats davant i un darrere. A cada forat li correspon un dit.

Per separar els sons sense deixar de bufar, fem servir la llengua. Parlem a través de la flauta. Aquí teniu algunes paraules que us serviran per a practicar l'articulació a l'hora de fer sonar la flauta:

quiquiriqui                     rrrrr                  teta
cadireta                         tarada               tia             
digui digui                      durada              dalt del diri
ratolí                             rucada               caca




dijous, 24 de setembre de 2015

Música de cinema

La Banda Sonora Original (BSO) és aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel·lícula, per potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaces d'expressar.
En els seus inicis, el cinema mut estava acompanyat en directe per un pianista, i en l'estrena de les pel·lícules més importants es contractava una orquestra. Avui en dia la música que sona en les pel·lícules està composta per un conjunt de temes musicals. Els diferents temes tenen una relació directa amb els personatges, els ambients, les escenes, les èpoques, etc., i la sincronització entre imatge i so hi té un paper molt important. També , mitjançant la música, es creen efectes sonors per acompanyar diferents accions, com ara diàlegs entre personatges, sorolls, assassinats, batalles, sentiments d'amor, de tristesa, d'alegria, de por, etc.

Atrapasons ha fet un reportatge molt interessant on podreu veure com treballen els compositors de bandes sonores i la importància que té la música en les pel·lícules.

I per els qui vulguin comprovar la bona oïda que tenen, aquí teniu un joc on heu d'endavinar quines bandes sonores són les que sonen. A veure qui és el més cinèfil!!

dimecres, 23 de setembre de 2015

La rumba de la castanya

Aquesta any comencem la tardor a ritme de rumba. I és que al llarg d'aquests dies aprendrem cantant i ballant amb la cançó de El Pot Petit "La rumba de la castanya". Us deixo la cançó perquè des de casa la pogueu anar escoltant. 



dimecres, 17 de juny de 2015

Guanyadors musienigma

Aquí tenim els guanyadors del musienigma d'aquest curs. Després de tots aquests mesos participant en aquest concurs, han resultat dos guanyadors. El Biel Sánchez i la Helena Martín, els dos de la classe de 4tA. Avui doncs, se'ls hi ha fet entrega, amb presència de la directora Maria Rocaspana, del premi i diploma de guanyadors d'enguany. Aquí teniu el fotomuntatge dels genis de la música i un parell de fotos del moment de l'entrega. Moltes felicitats a tots dos!! Espero que l'any vinent augmentem els nombre de participants.

Fotomuntatges




Regal i diploma del concurs






dilluns, 8 de juny de 2015

Instrumentant "Tin-ton"

Els nens i nenes de 3r han instrumentat la cançó que estem treballant aquests dies, "Tin-ton". Per grups l'han treballat a partir del partitura i després han fet un concurs on han triat el millor conjunt instrumental. I vosaltres, quin grup votarieu?

dimecres, 27 de maig de 2015

Practicant el llenguatge musical amb la cançó del "Tin-Ton"

A 3r estem treballant el cànon "Tin-Ton". Us penjo aquest joc que he trobat on podreu practicar el llenguatge musical tot fent les diferents proves que proposa. A veure quants encerts feu?



dimecres, 20 de maig de 2015

Musienigma 7

Estem ja a la recta final del musienigma. Aquesta vegada haureu d'escoltar aquest virtuós del seu instrument i dir de quin instrument es tracat per endevinar l'últim musienigma del curs. Però abans, us deixo els que van encertar l'anterior: Lucía 3rB, Nirmin 5èA, Dani 3rC, Biel 4tA, Helena 4tA i Raúl 6èB.

dilluns, 18 de maig de 2015

La frase musical

La frase musical expressa una idea musical. És una melodia que té un principi i un final ben definits. Normalment es divideix en dues parts:

Pregunta: produeix una sensació musical de no haver acabat, en suspens. Per això l'anomenem frase suspensiva.



Resposta: produeix la sensació d'haver acabat la idea musical. Per això l'anomenem frase conclusiva. Normalment s'acaba amb els graus I o VIII de l'escala (la tònica).



La cançó "Vull pa amb xocolata" d'Antoni Miralpeix us anirà molt bé per diferenciar les conclusives de les suspensives. Fixe-vos en el final de cada frase i penseu quin tipus de frase seria. Aquí teniu l'audio per a poder-la escoltar. I a tú, què t'agrada per berenar?





Jugant am l'orquestra

Aquí teniu un parell de jocs fets per mi, on podreu estudiar i comprovar què sabeu sobre la disposició dels diferents instruments dins l'orquestra simfònica. En el primer joc heu d'escriure les famílies d'instruments que corresponen a cada color i en el segon heu de trobar els instruments que us demana. A veure qui fa el millor temps amb el màxim d'encerts!!

dilluns, 11 de maig de 2015

Orquestra simfònica

L'orquestra simfònica és un conjunt instrumental, és a dir, és una agrupació de musics dirigits per un director, que interpreten una obra de manera conjunta.
L'orquestra simfònica està formada per un grup nombrós de músics, aproximadament un centenar. S'agrupen en quatre seccions o famílies d'instruments. Els instruments que la composen són:
  • Corda: violí, viola, violoncel, contrabaix, arpa, piano.
  • Vent-fusta: flautíflauta travessera, oboè, clarinet, fagot, contrafagot, cornanglès.
  • Vent-metall: trompeta, trombó de bares, trompa, tuba.
  • Percussió: triangle, pandereta, marimba, bombo, gong, timbales... 
Normalment, dins la mateixa família, els instruments es col·loquen, d'esquerra a dreta, de més aguts a més greus. I els instruments de més intensitat estan situats al darrere.

El director cal que conegui molt bé tots els instruments. També ha de conèixer l'obra musical per tal de poder-la dirigir. El director fa de pont entre la creació del compositor i la interpretació dels músics.

L'obra "Guia d'orquestra per a joves" de Benjamin Britten va ser composta per il·lustrar musicalment un reportatge cinematogràfic que pretenia fer conèixer els instruments de l'orquestra als joves de les escoles d'Anglaterra.
Us deixo un vídeo amb l'obra i fixeu-vos en que hi ha dues parts, una amb un tema principal on van apareixent les famílies d'instruments i l'altre on són les seccions d'instruments que fan unes variacions:
TEMA
  1. L'orquestra sencera
  2. Els instruments de vent-fusta
  3. Els instruments de vent-metall
  4. Els instruments de corda
  5. Els instruments de percussió
  6. L'orquestra sencera
VARIACIONS

  1. Picolo i flautes travesseres
  2. Oboès
  3. Clarinets
  4. Fagots
  5. Violins
  6. Violes
  7. Violoncels
  8. Contrabaix
  9. Arpes
  10. Trompes
  11. Trompetes
  12. Trombons i tubes
  13. Percussió

dijous, 7 de maig de 2015

El timbaler del Bruc

Avui hem començat cançó nova a 3r "El timbaler del Bruc". Així que hem conegut la interessantíssima llegenda d'aquest timbaler. La voleu conèixer?


El timbaler del Bruc és una llegenda formada a partir de fets ocorreguts el 1808 durant la guerra del Francès basant-se en la personalitat històrica d'Isidre Lluçà i Casanoves nascut a Santpedor, a qui s'atribueix la personalitat real del timbaler.

La importància de les batalles del Bruc és que van trencar amb el mite de la imbatibilitat de l'exèrcit de Napoleó.

La llegenda explica que la reverberació del so del tambor en xocar amb les parets de Montserrat va fer creure que el nombre de soldats espanyols era molt superior al que realment hi havia.

Clica sobre l'imatge per conèixer més coses sobre el timbaler del Bruc.



Us deixo el conte de la llegenda i una notícia sobre com un grup d'investigadors busca la localització exacte des d'on el timbaler podria haver tocat i si podria ser certa.


I aquí teniu la cançó perquè la pogueu escoltar i cantar.



El tempo

El tempo és la velocitat a la qual cal interpretar o a la que veritablement s'interpreta una composició musical. És una paraula italiana que literalment significa 'temps'. Es mesura en pulsacions per minut (ppm), abreviat actualment més sovint com a bpm ('beats per minute' en anglès). En funció del tempo, una mateixa obra musical té una durada més o menys llarga; semblantment, cada figura musical (una negra o una blanca) no té una durada especifica i fixa en segons, sinó que depèn del tempo.
Els indicadors que nosaltres coneixem, de més ràpid a més lent, són:

PRESTO         molt ràpid

ALLEGRO       ràpid

MODERATO    moderat

ANDANTE       lent

ADAGIO          molt lent

dilluns, 20 d’abril de 2015

Scarborough Fair

Aquí teniu el wix que he fet amb la cançó que estem treballant Scarborough Fair on podreu trobar la partitura, l'audio per tocar-la, uns vídeos de la cançó i una mica d'història sobre ella. També us deixo la digitació de les dues notes noves que treballarem aquest curs: El do i el fa. Felicitats nois/es, comencem a ser uns flautistes de primera!!

divendres, 17 d’abril de 2015

Treballant les dinàmiques de l'intensitat del so

Seguim treballant les dinàmiques de l'intensitat del so i aquesta vegada ho fem amb la "5a Simfonia" de Beethoven. La setmana passada vam conèixer la "7a Simfonia". Així que les dinàmiques ens han descobert aquest compositor tant genial. Us deixo el thinglink de Beethoven perquè us ajudi a fer la fitxa del compositor i un vídeo on l'Abril de 4tC i l'Abel de 4tA fan un treball d'oïda marcant els signes de dinàmica.
La "5a Simfonia", op.67 de Ludwig van Beethoven va ser composada entre 1804 i 1808. Aquesta simfonia és una de les composicions més populars i interpretades de la música clàssica. Consta de quatre moviments. Us deixo també l'obra completa per si la voleu escoltar.


Abril 4tC

Abel 4tA

Beethoven - Symphony No. 5 (Proms 2012)


dijous, 16 d’abril de 2015

Musienigma 6

Els que han encertat que el musienigma anterior era un didjeridú tradicional dels aborígens australians són:
Omar 3rA, Lucía 3rB, Eric 3rB, Dani 3rC, Olga 4tA, Helena 4tA, Biel 4ta, Nirmin 5èA i Raúl 6èB. Felicitats a tots. I ara a veure qui endevina el musienigma 6.

On hauríem d'anar per poder veure aquest preciós vitrall?

diumenge, 12 d’abril de 2015

Intensitat: dinàmiques

Avui a 3r hem estat treballant les diferents dinàmiques que té la intensitat del so. La intensitat és la qualitat del so que ens ajuda a distingir si un so és fluix o fort. S'indica en una partitura mitjançant els termes de dinàmica.

    pp  Pianíssimo (molt fluix)

    p Piano (fluix)

    mp Mezzopiano (mig fluix)

    mf Mezzoforte (mig fort)

    f Forte (fort)

    ff Fortíssimo (molt fort)

    < Cresc. Crescendo (augmentar la intensitat gradualment)
  
    > Dim. Diminuendo (disminuir la intensitat gradualment)

La cançó que estem treballant a classe de Ratpenat ens ajuda a veure els difernets canvis de dinàmiques.


dimecres, 8 d’abril de 2015

Shardakira 4t

Cada dia falta menys per a la ballada de sardanes. Ara ja sabem tots els passos de la Shardakira així que per poder seguir practicant us penjo el vídeo de la sardana que ens proposa el SardaTic a veure si així l'acabem de polir. Això ja ho tenim!!



dimecres, 25 de març de 2015

Practicant els llargs 4t

Ara que ja sabem els curts molt bé, els llargs serà bufar i fer ampolles. Aquesta setmna hem estat practicant els llargs i això ja quasi ho tenim. Ara només ens falta lligar-ho tot. Però perquè pogueu seguir practicant els llargs, us deixo un vídeo amb 2 minuts de llargs ballats per en Joel, el nostre noi en pràctiques que és sardanista i ens ajuda a ballar la nostra Shardakira.
IMG 1961 from maria on Vimeo.

dilluns, 23 de març de 2015

L'oreneta

A 5è estem aprenent una nota nova amb la faluta, el mi.  Aquesta vegada la cançó que ens està ajudant a consolidar-la, és  L'oreneta. Poc a poc anem aprenent cada vegada més notes d'aquest instrument. Felicitats nois/es!!
Aquí teniu la partitura per poder-la escoltar i tocar.

divendres, 20 de març de 2015

La Primavera d'Antonio Vivaldi

Avui és un dia molt especial. Després de l'eclipse de sol d'aquest matí, aquesta nit arriba la primavera per això us deixo una de les músiques més escoltades que representen aquesta estació de l'any. Benvinguda primavera!!