dijous, 29 de setembre de 2016

Corxera-dues semicorxeres

Aquesta setmana a 5è hem estat practicant el ritme de corxera-dues semicorxeres i ens ha ajudat molt l'audició "suite núm 2 en si m" de Bach. Us deixo la música i la partitura del fragment que hem estat treballant perquè el pogueu practicar.



dimecres, 28 de setembre de 2016

"El rellotge sincopat" de Leroy Anderson

Avui hem escoltat una audició nova per a treballar el compàs 4/4, "El rellotge sincopat" de Leroy Anderson.
Leroy Anderson (1908-1975) va ser un compositor, adaptador i director d'orquestra d'Estats Units que va buscar el sentit de l'humor en la música. "El rellotge sincopat" n'és un exemple.



I com us he promès, us deixo també "La màquina d'escriure"


I vosaltres, quin objecte quotidià utilitzarieu per una composició musical?

dimarts, 27 de setembre de 2016

Una mica de llenguatge musical amb la cançó que estem instreumentant

A 6è estem instrumentant el cànon "Tin-Ton". Us penjo aquest joc que he trobat on podreu practicar el llenguatge musical tot fent les diferents proves que proposa. A veure quants encerts feu?



dilluns, 26 de setembre de 2016

Salta, gripau

Avui hem treballat una cançó nova i de pas hem recordat els tres ritmes que coneixem fins avui:

Primer hem trobat la pulsació, després el ritme i després ho hem fet tot junt. Hem descobert quins eren els ritmes que picavem i els hem escrit entre tots a la pissarra. Ens voleu veure?





dijous, 22 de setembre de 2016

Quan jo estava a caseta



"Quan jo estava a caseta" és la nova cançó de flauta que estem fent a 5è . Us deixo la partitura, la qual podeu escoltar, i un recordatori de l'última nota treballada, el RE. Fixeu-vos que només hem de tapar un forat. Aneu practicant perquè el proper dia començarem la segona part. 

dimecres, 21 de setembre de 2016

La flauta de bec o flauta dolça

Aquest any a 4t comencem a tocar la flauta dolça o de bec. La que utilitzarem nosaltres és la flauta de bec soprano de digitació alemanya.
La flauta de bec té tres parts: el cap, el cos i el peu. El so de la flauta es produeix en bufar pel canal, que dirigeix l'aire cap al bisell. El bisell o tallavent és molt fràgil, és la part on es forma el so.
Per obtenir un bon so:

  • col·loco els llavis com si digués una u
  • no mossego el bec de la flauta
El  millor so no és ni f ni p, sinó mig fort: mf

El cos i el peu formen el tub de la flauta. El tub té uns forats que, en tapar-los i destapar-los amb els dits, fan canviar l'altura del so. Si els tapem fem sons greus. Si els destapem fem sons aguts. 

La flauta té set forats davant i un darrere. A cada forat li correspon un dit.

Per separar els sons sense deixar de bufar, fem servir la llengua. Parlem a través de la flauta. Aquí teniu algunes paraules que us serviran per a practicar l'articulació a l'hora de fer sonar la flauta:

quiquiriqui                     rrrrr                  teta
cadireta                         tarada               tia             
digui digui                      durada              dalt del diri
ratolí                             rucada               caca




dilluns, 19 de setembre de 2016

Treballem les notes

Avui hem estat recordant les notes que coneixem i com que hi ha alguns jocs interactius a la xarxa molt interessants per repassar-les, us en deixo un parell perquè pogueu practicar amb ells. A veure qui caça totes les aranyes i no se li escapa cap nota. A jugar!!

dimarts, 13 de setembre de 2016

La respiració en el cant

Com que la respiració és la base del cant, s'ha d'atendre amb especial cura la tècnica que ensenya a respirar correctament.

Durant la respiració podem distingir les següents fases:

Si analitzem el procés de la respiració, podem trobar que existeixen tres tipus de sistemes respiratoris:

La respiració toràcica superior, o clavicular: en aquest sistema s'enfonsa l'abdomen i el diafragma no funciona. Es dilata la part superior del tòrax i les clavícules pugen considerablement

La respiració toràcica inferior o costal: En aquesta, els costats del tòrax s'eixamplen i el diafragma funciona poc. Les espatlles i la part superior del tòrax queden immòbils i l'abdomen s'enfonsa en la seva part més baixa.

La respiració diafragmàtica o abdominal: En aquest sistema, el diafragma s'aplana i s'abaixa en aspirar, baixen les vísceres abdominals deixant d'aquesta manera lloc lliure per l'eixamplament dels pulmons que s'omplen d'aire fins a la seva base. I en la espiració, sortida de l'aire, fa el moviment contrari, és a dir, puja pressionant la base dels pulmons fent que aquests es buidin d'aire.
Si diem que la respiració normal és una respiració que impliqui aquests tres sistemes, per a el cantaire ha de ser l'últim sistema el més important. És a dir, bàsicament ha de fer una respiració diafragmàtica ben conscient i controlada per aprofitar al màxim la seva capacitat pulmonar.




Aquests sóm nosaltres agafant conciència de la respiració que utilitzem per a cantar.





...